20 tuits al clatell

Voleu que us expliqui una reflexió mentre espero el @sagalesbus, avui que @Rodalies torna a tenir-me segrestat? Va, que si em doneu una mica de bombo demà em faran una secció al @diariARA. És ben bé de llagrimeta.

És una història explicada així, com brolla, des del passadís de l'autobús on m'estic dret, com si es tractés d'una ruta entre pobles indis.

Per atzars de la vida he pogut viure a altres països, en altres cultures. Ni jo sóc millor que ningú ni aquestes són millor que la nostra. Per atzars de la vida he tornat a Barcelona i tinc la sort de treballar-hi davant del mar. Com sempre havíem volgut amb Pau, Carles i Martí.

Matino, com tants d'altres, i vaig tard a dormir, principalment per culpa de Twitter. Treballo massa i cuido poc els que em cuiden a mi.

Tinc una carrera, em sé defensar a la vida, tinc capacitat oratòria, enllesteixo les tasques, em comprometo ràpid i soluciono problemes. Un 85% de la meva feina consisteix en ajudar persones; segurament per això us respecto tant poc, criatures prosaiques de Twitter.

Aporto a la societat més del que la societat m'aporta a mi. Al final del dia el món ha millorat una mica (petita) gràcies a mi. Pago la T-Jove cada tres mesos (200€). Addicionalment cada mes vora 300€ marxen amb els impostos. I el que no és estrictament econòmic.

Que una ciutat com Barcelona, que uns Països com els Catalans (amb els que crec amb fermesa) expulsin gent com jo és un suïcidi diari.

Repeteixo que no sóc el millor en res, segurament vosaltres podrieu escriure tres quarts del mateix. Però Catalunya se'ns està suïcidant. Els amics més brillants ja no són al país. Al final cadascú va allà on se'l valora. D'on se sent partícep i ben tractat.

Jo avui he anat dret al tren de les 6.59 del matí i arribo ara a l'estació de la meva ciutat a les nou del vespre (90 minuts més tard de l'esperat). I només tinc ganes d'agafar un avió. Potser és covard, però no més que viure en aquesta societat que no s'estima a ella mateixa. Si ens estiméssim una mica més no ens hauríem de queixar cada dia a @Rodalies. Si bé és cert que no tenen culpa que algú es foti a les vies, no pot deixar milers de persones penjades a les estacions. I aquí és on hi intervenen ajuntaments i @gencat.

I el pitjor és que quan hàgim marxat tots, alguns encara es preguntaran per què.

I fins aquí lo temps, parguelas. Vaig a dormir que demà caldrà seguir salvant el món.