Rondalla per anar a dormir

Ara que estic de bon humor us explicaré una història per anar a dormir. Us parlaré d’un món de fades i nans en el qual el final sempre és tan dolç com les immenses piruletes que teniu en ment; de color vermell rosaci i blanc trencat que dibuixen espirals. Mentre tanqueu els ulls i deixeu que els vostres sentits es vagin desensibilitzant poc a poc, notant el pes de les parpelles, la lentitud dels sons, la foscor que ens aclapara, la suavitat del relleu adaptant-se a la nostra figura, us mostraré un món fascinant que ni us podeu imaginar.

Mireu si sóc temerari que m’inventaré un desenllaç que us complaurà més que les converses amb desconeguts mentre el dia lluita per esclatar, en qualsevol racó perdut de qualsevol polígon industrial marginat de qualsevol ciutat massa gran. Més que les discussions amb la mestressa de la taverna que us apressa per buidar el got i tancar el garito. Més que l’aclucada d’ulls quan s’obren a traïció les llums de la discoteca mentre l’amor desesperat et convulsiona el cos amb l’energia residual. Més que el sexe d’embriaguesa que s’acaba quan no s’ha d’acabar i on no s’ha d’acabar i que t’enfronta a la buidor post coitum amb els condons encara a la butxaca. Més que l’accent mallorquí, més que l’ambient empordanés, més que els retrets de la Terra Alta retronant-te ben endins mentre t’encaixes en un sofà mig destrossat. Més, fins i tot, que els matins que comences negociant la xavalla que encara et resta per endrapar uns xurros de xocolata en parcs gebrats. 

Amics meus, el millor moment és ara, que encara no ha passat res. Ara, que us maleïu els òssos per no poder seguir participant a la festa. Asseguts en l’últim bus que us porta a casa us submergiu en tots els hortizons on la nit us hagués pogut conduir. Obvieu que el cert és que res, res, res del que us hagués pogut passar pot competir amb el que la vostra imaginació novelesca us reclama. Us asseguro que aquesta amargor que sentiu és gelea imperial al costat de l’autoodi propi de la fugida mig despullat d’alguna habitació desconeguda. Puta carn, que només vol carn. I us ho dic jo, que mai he estat exemple d’encertar retirades a temps.