NoCiu

Em bull la sang una estoneta i retorno, després, a l’estat basal. Durant aquesta estoneta calaria foc a la barraca amb persones humanes dins. Recalco “persones humanes” perquè la còlera em cega i vull fer mal de debò, vull que exploti aquest atzucac i que la metralla em sobrevoli mentre, d’esquenes al trencadís, m’allunyo xiulant rimes populistes de Pirat’s Sound Sistema. 

Llavors em passa, em calmo i em desanimo. No som croquetes, ni canelons, som titelles. Els astuts i poderosos ja fa temps que han resolt la partida d’escacs. Peons guiats per alfils, sense adonar-nos que ni les decisions d’uns ni dels altres canviaran l’esdevenir del desenllaç. Sou poderosos, essencials pel país, escoltem el vostre clam i farem de la vostra voluntat un dret però recordeu que només podeu atacar en diagonal. Quina desgràcia que les normes no ens permetin aquest moviment. Somiem truites, tot el poder que tindríem, la cultura integradora que ens nodriria si el pas endavant fos permès. 
Fins que arriba el moment que una movilització espontània fa un pas fora dels esquemes del “Procés” i els plans immaculats de l’estratega corren el risc de torçar-se. El desplegament dels Mossos d’Esquadra deixa palès que l’enemic és a casa, que només ens ho prenem seriosament els que ens manca poder. El nostre exèrcit, que ens ha de defensar quan els cavernícoles espanyols despleguin la seva guàrdia medieval, esmola les porres contra els seus súbdits. Si realment el “Massies” pretengués mantenir la Consulta d’una forma impol·luta no enfrontaria la policia amb el poble. Convenceria als líders d’opinió més radicals perquè rebaixessin la tensió. “Mireu, Fernàndez, López-Tena, està tot raonat i estudiat; aquest és el full de ruta concret i necessitem la calma convençuda per votar el 9-N”. Només amb aquesta explicació, sense fer públic cap as a la màniga que pugui retornar com un boomerang, els de sota començaríem a tenir la certesa que aquesta és la bona. 

Em desanima tant pensar que se n’estan rient a la nostra cara que només em surt escriure-ho en un bloc que ningú llegeix. I a mida que les idees es formen entre les frases les mans em tremolen sobre el teclat i em comença a bullir la sang de nou. Tornen les ganes de reciclar ampolles buides i rebentar tot el que no volen que destrossem. Començant per la casa de Fèlix Millet.