51% és insuficient

És molt important esdevenir un país independent però encara és més important blindar el sistmema democràtic que aviat serà nat. Uns en diuen “regeneració política”, d’altres n’anomenen “llibertat per canviar-ho tot”, però molts hem arribat a la conclusió que vivíem en una democràcia dirigida i que ja no la volem més. Votar un dia i penedir-nos-en durant els mil quatre-cents seixanta-tres restants ha de passar a la història. 

Decidir si volem un nou país o no el volem és una votació extraordinària que crearà un precedent, una jurisprudència. Resulta molt important, per evitar trobar-nos més endavant en una contradicció  fatal, tenir molt de seny en la determinació de les bases legals de les consultes. Sinó, ens explotarà a les mans quan ens toqui decidir sobre el pes militar català, l’ús de les tecnologies intel·ligents o els límits de la reproducció in vitro. 

Quan hi ha un problema és molt més senzill trencar-ho tot i començar de zero que reconstruir fins trobar-ne la solució, sense entrar a valorar quina és la millor decisió. Per aquesta lògica en les votacions la idea rupturista té un clar avantatge respecte la idea preestablerta. La meva opinió és, per tant, que en un hipotètic cas d’igualtat o dubte raonable en els resultats prevalgui la opció preexistent. Que consti que m’estic tirant pedres a la teulada; tant com a independentista com a científic. 
La segona idea amb que suporto el raonament és amb els marges d’errors estadístics. És aquí on necessito l’ajuda d’erudits en matemàtiques i estadística per tal de consensuar un estadi de majoria lliure d’incerteses i manipulacions. Entenc que un 51% mai serà significatiu en una votació dual ja que, a diferència de les eleccions, els percentatges no estan associats a una representació política. En aquest cas és o blanc o negre, o tot o res. Una passa de grip, un boicot simple (negant el vot als exiliats, per exemple), una elevada abstenció o una pregunta tendenciosa podria decantar la majoria simple del Sí cap al No o viceversa. 

Tinc molt clar que el que jo pensi o deixi de pensar no afectarà gens a les bases legals de la (pseudo)consulta programada pel 9-N. Deixo aquí la meva opinió, per si voleu reflexionar i voleu debatre-la. 

No sé si la majoria legítima seria el 55%, el 60% o el 75% però la demagògia està a l’ordre del dia, el criteri propi es troba sota mínims i no descarto que alguna idea malèvola atraigui una majoria simple i ens condueixi a la involució social. Potser al cap i a la fi les dictadures són paternalistes i entenen que si tenim massa democràcia som capaços de destrossar-ho tot. Només de pensar en la prohibició dels transgènics ja m’esgarrifo.