Trenta-quatre titius

No esperava una noia tan bonica aquesta nit d’esperar tan poc. Jo de tu aspiraria més amunt i tu de jo no t’aspiraries. Pensa que m’agrada molt abaixar-me els pantalons en públic i fer veure que no me n’adono. No, de debò, és que ara em sap greu. Amb tu no en tinc prou amb el físic i, sincerament, em fa molta mandra ser simpàtic. Ni tan sols sóc divertit. No riguis, no era cap broma. Va, no m’ho facis això. Si vols fem un cubata a mitges i t’ajudo a buscar un home de profit. Però res de compartir palles: ni tu la meva ni jo la teva. Vodka amb babes només si són meves. Mira si sóc poc de festa. De fet, quan trobem el teu heroi aniré cap al llit. Ei, ei, ei, no em parlis a l’orella que si crides una mica ja et sento. O sí, és igual, que encara et quedaràs afònica i sóc nefast fent monòlegs. ¿Què et sembla aquest que t’ha escanejat de dalt a baix? D’acord... ja especifico. ¿I aquell que no t’ha mirat? Tens raó, s’està embolicant amb allò. No ho sé, noia, ets molt exigent. Pobra de tu que em repeteixis que amb mi ja en tens prou. Pensa que sóc d’aquells que acaba a les 7 del matí cantant trencant-se el pit qualsevol cançó d’amor fàcil dels 90. I ja saps que els “boys, don’t cry”. Va, bona n