La Nacionalitat Catalana

"Conseqüència de tota la doctrina [anteriorment] exposada és la reivindicació d'un Estat català, en unió federativa amb els Estats de les altres nacionalitats d'Espanya.
Del fet de la nacionalitat catalana neix el dret a la constitució d'un Estat propi, d'un Estat Català. Del fet de l'actual unitat política d'Espanya, del fet de la convivència secular de diversos pobles, neix un element d'unitat, de comunitat, que els pobles units han de mantenir i solidar. D'aquí l'Estat compost.

Aquests dos fets primaris, fonamentals: el de la personalitat nacional de Catalunya, i el de la unitat d'Espanya, enfortits per dues lleis correlatives: la de llibertat que implica l'autonomia i l'espontaneïtat socials, la de la universalitat que porta a la constitució de potències mundials, es resolen en una fórmula d'harmonia que és la Federació Espanyola.

Així el nacionalisme català, que mai no ha estat separatista, que sempre ha sentit intensament la unió germanívola de les nacionalitats ibèriques dintre l'organització federativa, és aspiració enlairada d'un poble que, amb consciència del seu dret i de la seva força, marxa, amb pas segur, pel camí dels grans ideals progressius de la humanitat."


Enric Prat de la Riba, 1906