Sorprèn-me

Quina alegria quan fem anys. “Gaudeix del teu dia que te’l mereixes”, és un dia que la humanitat et té predestinat. Sembla de mala educació etzibar una mala paraula a algú el dia del seu aniversari; i si cal enfadar-s’hi, ja ho farem demà. Avui somriures, bons desitjos, cançons, detalls i algun regal. Regals de tot tipus: regals que fan il·lusió a qui els regala, regals que fan il·lusió al protagonista, regals d’última hora que fingeixen fer il·lusió per ambdues parts, regals d’“hòstia, me l’he deixat a casa, ara mateix el porto”, regals de “no calia”, regals que no calien i regals que ho diuen tot. Aquest és el risc dels regals d’aniversari, la incertesa del rerefons: on acaba la bona educació i comença la voluntat?

Risc que desapareix amb els regals de no-aniversari. No se’n pot dubtar pas de les sorpreses espontànies la resta de l’any. Sóc un defensor d’aquest tipus de sorpreses emotivomaterials. Sóc un defensor d’obrir-les abans de tancar el llum i que s’adormin abraçades al meu pit. A joc amb el somriure i el moviment de “no” que fa el meu cap i que, en realitat, vol dir “sí”.