A vegades no cal que siguis molt fan d'una sèrie perquè la segueixis capítol a capítol. Simplement perquè és el dia de la setmana que toca seure al sofà. O perquè és la cadena que hi ha posada als vespres. Com va passar amb Plats Bruts, amb Porca Misèria o amb Ventdelplà. I ara amb KMM.
Suposo que encara tinc vestigis adolescents.
Com aquella pregunta post-crèdits, post-coitum, post-nit, post-esperança, posta de Sol: Qui seré jo d'aquí una setmana?
Com aquella resposta de "vés a saber". Però aquest cop ja ho sé. No canviarà res. Ja res no canvia massa. Sense innocènca falten sorpreses. Sense sorpreses sobren buits a les capsetes que ho guarden tot. I si afirmo això és perquè aquestes paraules ja van ser escrites fa tres setmanes. Fa sis setmanes. D'aquí dos mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada