Omnipresència

Divendres. Vas aparèixer reflectida a la finestra del tren de cop i volta, per sorpresa, quan feia la primera capcinada. Més tard et balancejaves entre vagó i vagó a l'alçada de Fontana. A migdia, entre el formigueig bulliciós de passeig de gràcia, fullejaves i oloraves llibres antics. Jo feia el mateix amb tu. Al vespre defensaves còrners en zona, jo al primer pal i tu al segon, no en remataven ni una. De matinada ballaves amb un imbècil de barba de tres dies i samarreta massa arrapada; jo li regatejava una consumició a la més senzilla de totes.

Dissabte. Vas llevar-te al meu costat, vas dir-me que feies tard a enlloc i vas marxar sense despertar-me. Després de dinar Granollers era tan buit que consideràvem injust passejar separats. De cara al tard, les bambes contra el parquet xisclaven tot camuflant la teva veu; era perillós que et sentissin. A la nit vas amagar-te entre els llavis d'aquella cantautora que parlava de coherència i oblit. No seria coherent que t'oblidés.

Diumenge. Ben d'hora al matí m'has comentat que t'encantaria fer una excursioneta a Sant Feliu de Codines; he trucat el Sol i hem pujat tots tres al cotxe. Portem una mala ratxa, encara no hem guanyat, la victòria no pot esperar gaire més. Encara tenies gust de paella quan t'has acomiadat, una mica d'aire de diumenge i un adéu. Cadascú al seu món, cadascú la seva vida.

I penso: hagués estat bé veure't aquest cap de setmana, ni que fos un moment.