Crònica d'una setmana rutinària

Em vaig estirar al llit dilluns a la nit i l’eufòria no em deixava dormir. Dimarts vaig haver de llegir la tràgica pàgina de successos del diari per rebaixar l’estat de felicitat que em prenia. Dimecres la son em va agafar a altes hores de la matinada menjant gelat de fruites del bosc en un estat de plaer màxim. Dijous l’Almodóvar va alliçonar-me sobre la ràbia que fa una persona tan angelicalment contenta com estava jo aleshores. Divendres Mishima va topar amb un pic d’alegria personal i va esclatar com un còctel de delit. Va arribar dissabte i el vespre em va engolir i la joia que portava dins va rellevar el Sol dalt el meu cel. I la melancolia que contracten els diumenges com a guardaespatlles avui s’ha pres el dia lliure.

Miro questa setmana que ha passat i m'apareix el títol perfecte per un llibre: La excelsitud d’una vida sense dones.