Festes menors

Sentint-ho molt no puc titllar les Festes Majors d'estiu dels pobles veïns com a tal. Per a mi són festes menors. No voldria pas treure'ls importància ni divertiment, però, com en tot, les comparacions són odioses. La única Festa Major és la del meu poble, la Festa que estimo i de la qual em sento partícep. Les altres són benediccions divines i, per tant, fugaces.

Feta aquesta apreciació em declaro prosèlit de la religió festiva de festes menors. Sento una admiració més profunda que un seguidor de grups de facebook de l'estil:

- Nits que comencen tan aviat que ja fa hores que és fosc.
- Cotxes amb banda sonora d'Efecto Mariposa.
- Agostos que tenen transtorns de personalitat i es creuen desembres.
- Fonts d'aigua que véncen, incomprensiblement, la llei de la gravetat.
- Quan els gomets són escuts i les paraules espases.
- La genètica recompensa la intel·ligència amb quatre noies per cada noi.
- Pèrdues amb gust de victòria són derrotes amb gust de cervesa.
- Amics que t'omplen de pals les rodes legítimament i que tu culpabilitzes tant irònicament com malintencionadament fins que et conviden a quatre hamburgueses d'un euro que costen un euro cada una.
- Coneguts que desconeixes i re-coneixes i desconeguts que coneixes per demà ni reconeixe'ls.
- Quan les espases s'han d'esmolar.
- Còctel d'ètapes de la teva vida que s'uneixen inverossímilament.
- Deixar per una nit de dormir sol, dormir acompanyat de l'iPhone i somiar dins les seves aplicacions.