Fugir i marxar són paraules que, tot i que es trobin força properes a nivell de significat, pertanyen a vides completament diferents. Fuig aquell que té unes cordes al voltant del cos, marxa aquell que es porta a sí mateix i prou.
Fuig el covard dels altres, fuig el valent per trobar-se; covard i valent són, quan cal fugir, la mateixa persona. Fugir és pertànyer i no voler-ho, saber que algú et pensarà i et maleirà quan siguis enllà. Fugir té un consol ancorat amb ferides encara sagnants d'unes cadenes escapçades. Una oportunitat per tornar a començar. Una altra vida a l'únic videojoc que quan acaba les vides les acaba de debó.
Marxa el solitari quan ha acabat la feina i ja no li queden motius. La marxa no té pressa però sempre es fa a primera hora. I no s'allarga, cap amant fugitiva et voldrà fer l'ultim petó ni hi haurà escena de pares plorant i rient a les portes d'un cotxe que malgrat el fred hivernal mantindrà les finestres abaixades encara una estona més. Les mans a les butxaques i la sort en aquella cantonada que mai tombaràs. Ideal pel cràpula faranduler que converteix el seny en absenta i el cor en una muntanya russa.
oh, jo crec que ningú marxa ni fuig del tot; quan decideixes anar enllà, abandonar quelcom o donar-ho per finalitzat, sempre fuges i alhora marxes. fuges perquè te'n vas d'aquest jo que ets, hi deses la teva pell morta.fuges perquè no estem mai del tot sols... i marxes perquè, al cap i a la fi, de sols sempre hi estem.
ResponEliminajo em planto al meandre. d'aquí no em mouen.
ResponEliminaJo crec que en fas un gra massa de pirar 3 dies de vacances, ja veus tu xD
ResponEliminaCrec que tot és sentimental. Depen d'un mateix decidir si marxa o fuig. Depen dels actes, dels fets, de si fas mal algú o no. Al cap i a la fi, crec que cadascú escolleix com deixar-ho, bé o malament.
ResponElimina