Que els jugadors i l’atmosfera dels estadis estigui acaparada pel garrulisme no resta cultura al futbol. Abans de començar a beure cerveses i menjar entrepans de llom amb formatge durant els partits del Barça en bars poc moblats en Puyal, dins del meu cap, era el paradigma i referent futbolístic: savi, sensible, culte i de passions respectuosament intenses. En un partit de copa de trenta-dosens de final de fa uns deu anys, homòleg al partit d’avui contra l’Osca, el Barça va visitar la valenciana vila d’Oriola. En la meva inguenua adolescència situava d’orella aquesta localitat a prop de l’Esquirol o perduda a mitja serra del Collsacabra. Però no, resulta que és una ciutat de mida considerable a 20 quilòmetres de Múrcia.
Un dubte tan innocent com la meva adolescència m’ha anat tornant al cap recurrentment des d’aleshores. Qui decideix el nom de les poblacions? Els decideix el locutor més influent de la ràdio esportiva catalana? Els decideix el caudillo por la gracia de Dios? Els decideixen lliurement llurs habitants? Els decideixen llurs habitants influïts per la opinió rotunda de conductors radiofònics o dictadors amb grans traumes?
Dit d’una altra manera, em sembla entendre que els habitants d’Osca, Terol i Oriola es refereixen a les seves localitats com a Huesca, Teruel i Orihuela perquè la història política ha imposat aquests noms i perquè el costum fa l’home. Puristes catalans pregonen que allò que va ser elegit lliurement no pot ser desplaçat pel que ens va ser imposat. Si mai tinc la sort de visitar aquests bonics indrets sota la pretèrica influència de la corona d’aragó, he d’encarar-me als vilatans i reclamar-los que pronunciïn correctament… el nom de la seva ciutat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada