Sobrevalorem la democràcia

Un cop més ningú m’ha demanat opinió però l'exposaré respecte la consulta del 9 de Novembre perquè, bàsicament, necessito treure-me-la de sobre, deixar-la aquí penjada i anar-me’n a dormir tranquil. Com que tampoc em llegirà ningú no tindré cap problema ni cap comentari contrari. 

Ha arribat l’endemà del gran dia i tothom s’ha convertit en analista polític i estadístic. Hi ha una quantitat de xifres tan monstruosa que cadascú pot interpretar-les de la manera més favorable a la seva posició. Per una banda només un terç de la gent cridada a les urnes ha exercit el seu dret, exclamen alguns. Hem aconseguit un percentatge més elevat del que va situar el Partit Popular en Majoria absoluta, es feliciten els altres. El cert és que majoritàriament només es va preguntar si es volien unir a la festa als que es volien unir a la festa. Dit en altres paraules, els independentistes es van mobilitzar i els que no ho són van entendre que no calia fer cues sortint en fotografies que suposadament immortalitzaven el gran dia. 

Així, pel que es pot entendre entre línies, considero que si hagués estat un referèndum vinculant el Sí-Sí hagués perdut sonadament? Sí i No. 

Per situar la meva lògica, base indispensable on començo a construir la opinió, heu d’entendre estimats lectors invisibles, que la democràcia està sobrevalorada. I que tu, jo i els nostres amics som només excepcions que la dignifiquen una mica. Com que el nostre entorn té una retòrica esmolada a favor de la República Catalana ja ens pensem que Esquerra ens governarà aviat. Com que el nostre referent intel·lectual ens diu que Sòfocles era un gran pensador ja n’aprendrem la filosofia i ens queixarem si algú la desconeix. Com que el nostre timeline es renova automàticament amb piulades sobre el 33 ja celebrem aquesta, nostra terra cultural. Doncs no: les persones estan per altres qüestions més quotidianes i menys estimulants. L’educació catalana és fluixa i surten molts graduats que no saben argumentar per què la terra és rodona. Estem demanant que decideixin el futur del nostre país a gent que li és igual el futur del nostre país. 

Estic rebentant la democràcia des de dins sense donar cap alternativa. I ho sento però no us en sé donar cap. Perquè evidentment la democràcia és el sistema menys dolent, tal i com vam aprendre a l’institut. I sembla puríssima, santíssima, intocable, indiscutible, la democràcia. Siguem demòcrates. Lluitem contra els no-demòcrates. I agraïm tots els processos que han portat la democràcia. La revolució francesa. La rebel·lió negra als Estats Units. Les primaveres àrabs. Tots ells processos antidemocràtics. Així que nois, no se us acudeixi fer res poc democràtic, no fos cas que el pas de la història i l’oblit generacional ho recordés com un gran moment de canvi democràtic. Pacífic i acordat, sempre en negreta. La democràcia és el millor sistema; perquè tot segueixi igual.