It's such a perfect day

Fins que un dia, quan el temps hagi sedimentat sobre el magma devorador que un dia vam ser, xocarem de nou en la coneguda mirada. Descobriràs l’antiga fortalesa que filtra els sentiments que em desgranen els ulls però en recordaràs la brillantor caduca. Jo intuiré el perdó suplicat i la vergonya covarda que vols confondre amb aquell somriure estàndard, de massa de panellet de coco. O millor, d’ametlla, que agrada a tothom.

Serà la gent i l’ambient i la volta de la Terra a les nostres vides qui encebi el reguitzell de tòpics. Ja em puc imaginar el clima durant l’estiu a l’Europa continental però segueix, que t’escolto. I malgrat ja no t’interessi saber com em va el camí te l’explicaré sense mentir-te gaire. Vistos per un expert en llenguatge no verbal segurament tindrem dues converses paral·leles i discordants. Vistos per un expert en telepatia tindrem un crim i un cadàver autoenterrant-se a gran profunditat. Però des de fora ningú podrà endevinar tot el què vam viure. Tots els llibres recomanats, les cançons viscudes, són com fulles al vent, se les emporta enllà i capriciós les fa tornar.

S’acabaran els jòquers sota les mànigues primetes de principis de novembre, que separen la pau de la guerra, i dubtarem sobre la conclusió. No t’atreviràs a preguntar pels neguits que em van vèncer algun vespre i que vas abandonar sense cures pal·liatives. I jo, d’una manera sòbria i digna, t’estamparé les teves decisions a la cara. Sense maduresa ni pietat, que per això ja tens els amics i els capellans. I, evidentment, el teu arcàngel salvador. Per una fracció d’eternitat perdràs la gloriosa forma que et dibuixen els llavis quan frenes els instints i quan la recuperis ja tindràs el cor una mica més esquinçat. Jo em sentiré una mica més perdedor i una mica més bevedor. Buscaré el missatge que va ser les ales de la papallona que van generar l’huracà. Per maleir-lo i esborrar-lo. Però ja està maleït, esborrat, recuperat, tornat a esborrar i sobreescrit set vegades. No tindré més remei que tancar els ulls i recitar-lo sobre el fons plujós de l’oblit fallit.

Deixo aquí escrit el que mai passarà per tenir, així, la llibertat d’abaixar la mirada i fugir cap a un altre cantó sabent tot el que no em perdo. Serà, tan sols, un dia perfecte bevent sangria al parc. I després, quan es faci fosc, anirem cap a casa.