Hi ha una diferència essencial entre la teva
relació amb una sèrie de televisió i amb un ésser humà, i no és que la primera
es desenvolupi amb una pantalla pel mig. El tret diferencial és que les
temporades són finites i els capítols limitats. Hi ha una data de llançament de
la darrera emissió i després, res, la foscor eterna. Certament, la majoria de
relacions humanes també acaben en la penombra però no estan predeterminades per
tenir un final.
Sent
conscient d’aquestes condicions de joc un dia et decideixes a començar una
trama nord-americana amb l’excusa que la millor manera d’aprendre anglès és
veure’n en versió original. I descregut i superficial et són presentats els
protagonistes i llurs modus operandi. Unes
50 hores després vols que la metamfetamina i el crim organitzat dominin el món.
Almenys els EUA. I Mèxic també.
Hem
de reconèixer que moltes de les persones ens duren menys que 50 hores. Poques d’aquestes ens veuen en calçotets, furgant-nos el nas, menjant gelat de
fruites del bosc compulsivament, fent exercicis musculars de galtes per
dissimular els somriures o badallant per justificar els ulls vidriosos. I,
misteriosament, algunes d’aquestes les denominem “pèrdues” i provoquen vespres
blaus quan se’n van. Necessites algú que et metilanimi una mica.
No
se n’aprèn. T’impliques, t’impliques i acabes escrivint les misèries al bloc.
Ep, encara parlo de sèries. Em va passar amb Nip/tuck i la seva deliciosa bellesa superficial. Vaig tornar a ensopegar amb algun dels universos de
Fringe. I quan ja deia “tranquils, jo controlo”, vaig caure profundament en la
droga. Tants amics que tenia ahir i avui ja no en queda cap.
Va,
prou victimisme, que deveu pensar que sóc un tòtil figa-tova. He gaudit com un
autèntic animal. Tornarem a lluitar, tornarem a patir, tornarem a ensopegar. Suggeriu-me alguna relació de 50 hores que em pugui treure aquesta sensació d’orfandat que noto dins. I alguna sèrie que ho peti, també. Bitches.
Boníssim! XDD Jo també em sento així quan acaba una sèrie, o quan m'he d'esperar mesos o anys per veure la següent temporada. Sóc molt fan de Big bang theory, true blood, espartacus, battlestar galàctica... M'ha encantat com has descrit el sentiment, la quotidianitat de veure la sèrie amb un "modus operandi" propi. Encara que, ho admeto, encara no he vist Breaking Bad, però tal i com la viviu els fans, aviat la veuré. El teu escrit, si l'hagués de puntuar, tindria un 10. ;)
ResponEliminaSom-hi, ja tinc 4 sèries més per començar a estimar!
EliminaEn menys d'un mes i escaig he gairebé finiquitat Breaking Bad. Ja estic als darrers capítols i deu n'hi do! Una de les millors sèries que he vist mai!
ResponElimina