Litus

En Martí podrà corroborar que no sóc alumne de faltar a primera hora. Fent una excepció, i aprofitant que ell no podia venir a classe, divendres vaig allargar la matinada fins quarts d’onze del matí. Un dia que m’encarrega que prengui els apunts i he de pagar per tenir-los. Com que no llegeix el bloc ho confesso públicament sense temor de cap retret. No sé perquè us estic explicant les meves entremaliadures estudiantils quan en realitat us vull parlar d’en Litus. Per això situo l’espai i el temps a un divendres plujós, a mig matí, davant d’una botiga d’electrodomèstics a preus rebaixats, d’aquells que tenen alguna rascada o vénen abonyegats de sèrie.

En Litus és el nom imaginari de la vida imaginària de l’encarregat de descarregar els electrodomèstics del camió fins la botiga. Caricaturizar el seu dia em va ocupar els tres quarts d’hora que separen la meva habitació de l’aula C1/017; des que es desperta a trenc d'alba a un pis diminut, compartit i barat del Carmel fins que s’adorm amb el porro a mig consumir entre pòsters de pits retocats i cotxes tunning propis d’ex-macarres.

El camió lluïa el nom de l’empresa que l’esclavitzava, el contacte i cadascun dels punts de repartiment degudament acompanyats del codi postal. Santa Coloma de Gramanet, Cornellà de Llobregat, Gavà, Sabadell, Granollers, entre d’altres. En Litus disposava la rampa de descàrrega en angle de 45º amb el terra i es gratava el cap tot pensant com s’ho faria ell tot sol.

A partir d’aquí són tot suposicions. Va entrar a la botiga amb la carpeta tacada en mà i va saludar l’encarregat sense treure’s la gorra ja que els cabells, de tant crescuts, amenaçaven amb l'emancipació. En Litus és un paio que es comunica més per gestos i sobre-enteniments que per destacar en l’art de l’oratòria i la vocalització. En 35 minuts havia descarregat 3 neveres, 4 rentaplats i 2,5 rentadores. Els microones els va baixar per error i, remugant sobre la poca claredat dels albarans, els va tornar a carregar al vehicle. Abans d’enfilar cap a Gavà, on havia de ser puntualment feia set minuts, va entrar al bar veí regentat per xinesos a prendre una cervesa de doble malta. Tercer destí, tercer avituallament.

A ningú decep un transportista que mai ha anat al logopeda. A ningú decep un transportista que a migdia ja té alè alcohòlic. A ningú decep un transportista que destina part de la seva ràbia a destrossar, una mica més, la mercaderia.

Un transportista d’electrodomèstics té una feina mediocre i de poca exigència intel·lectual. Així, quin atribut diferencial podria aportar en Litus a la societat? Doncs, la grandiosa llibertat de no ser feliç. I la seva manifestació pública.