Todo empieza y todo acaba en ti

Primer va decidir que aquesta escena li quedava petita i que necessitava un ambient on poder desplegar el seu potencial.

Després va comprar-se un parell de pantalons, una jaqueta i un pentinat nou.

Més tard va perdre la vergonya a anar borratxo a plena llum del dia. Va oblidar la prudència d’evitar beure si calia conduir. Va guanyar el gust a escanyar amb fàstic l’accelerador.

De cop, exposava els seus arguments amb paciència, calma i justificació. Sense deixar d’intercalar el qualificatiu “puta” quan volia donar el cop d’efecte. Amb veritats, simpàtiques i verinoses.

Aleshores va començar-se a plantejar prendre cafè per vèncer la son i gastar més diners dels que eren mínimament necessaris. Ni son ni sou responien a les expectatives.

Poc a poc s’adonà que a les històries sexuals els sobrava una paraula tediosa i feixuga. Els sobrava el sucre de voler passar a la posteritat. Els sobraven molts minuts.

Ja no era un repte estudiar a darrera hora, de matinada, ni esperar l’últim tren després d’un enriquidor dia de biblioteca. Deixava per demà el que potser no faria mai.

Posteriorment va enderrocar les estàtues que havia construït i va provar de construir-les de nou. Sense èxit. Autèntiques aberracions. Com els fragments trencats de fotos de platges i amors de tardor.

Finalment va trobar una nòvia perfecta i va començar a comparar preus de floristeries per regalar-li un cactus pel seu primer aniversari.