“Happiness is real only when shared”, sona amb
eco glaçat entre muntanyes gelades a Into the wild. És una frase feta a mida per
posar a les biografies de les xarxes socials o com a títol dels àlbums de
fotos. I malgrat que entre tots li hem fet perdre una mica la credibilitat és
certesa pura.
No només la felicitat va ser creada per
compartir. Som animals socials per definició i per demostrar-ho vam crear la
música, els porros i el croissant de xocolata de després de les nits de festa.
Més d’una vegada m’he descobert fent alguna
bestiesa fora de lloc i de to només per poder-ho explicar més tard: “sé pixar i
caminar alhora, Sergi” o bé “resteu 4,5€ de l’espoli fiscal català del
bocadillo de calamares i la caña que vaig oblidar pagar a la Plaza Mayor de
Madrid”.
L’escena de posta de Sol esclatant en alguna
cala paradisíaca ens sembla pobra si no tenim algú que tant de bo hi fos. Els
colors, la bellesa, les tonalitats, la tramuntana que avui és suau, només ens
hi fixem per poder definir el moment amb més precisió.
El concert del nostre grup preferit, cada
cançó un moment. No entenem d’acords, ni de solos de guitarra, ni de ritme 2/4,
cada cançó un moment plegats. Per poder-nos trucar després tot preguntant-nos
en quina cançó hem connectat l’ànima.
Fins i tot em temo que escric aquest text per
poder dir algun dia que escrivia textos com aquest. Mai m’he preguntat si ho faria només per a consum propi. I no m’ho penso respondre.
Així, quan feu una pinky promise assegurant
que no ho explicareu a ningú sembla com si us tallessin les ales de cop. Per què
m’he banyat per primer cop sense aigua si mai ningú ho sabrà?
Preciós!
ResponEliminaI quanta raó amaga aquest text... bé, amagar-la, amagar-la... la deixa veure completament.
ResponEliminaTenim la necessitat de compartir, gairebé, tot allò que fem, perquè... fer una cosa que et fa sentir bé i no compartir-la sembla que et fa sentir la metitat de bé, no? I actualment, amb les xarxes socials, no compartir qualsevol cosa de la vida diaria sembla que ni tan sols l'hagis viscuda...
Tenim la necessitat de compartir moments, experiències i, fins i tot, instants de soledat dels quals t'agrada que l'altre gent en sàpiga la seva existència... o potser no et fa falta explicar-ho, però com molt bé dius, necessites compartir-ho amb algú i serveix el simple fet de pensar en aquella persona en aquell instant precís.
I sí, la felicitat, si no és compartida té molt menys sentit però... de fet, ens agrada compartir tan la felicitat com les desgracies. I a vegades crec, que per les persones, les desgracies són més fàcils de compartir... és més fàcil necessitar a algú amb qui poder compartir un moment amarg esperant que hi posi una mica de sucre per fer-lo menys difícil d'empassar. I, a vegades, en els moments de felicitat, ens agrada ser egoistes i quedar-nos-els per a nosaltres i no en compartim la felicitat -i entenc per compartir, repartir aquesta felicitat en trossets més petits- simplement l'ensenyem amb la finalitat que la resta del món sàpiga que tu ets feliç. Potser hauriem d'aprendre a compartir la felicitat, no? Perquè... sí és cert que la felicitat perd sentit si no és compartida repertir la teva felicitat amb els demés resulta molt més complicat, no? No és ben bé el mateix mostrar als demés que les coses et somriuen que somriure plegats al món.
I sí, són aquests els instants on la felicitat és compartida. Quan no fa falta explicar-ho als quatre vents, quan mentre ho estàs visquent saps que tan tu, com amb qui ho comparteixes, esteu sent feliços plegats.
I nosaltres rient dels hippies que ens alliçonen amb allò del "compartir és viure" ;)
EliminaÉs genial. Tant, que el compartiré al facebook. :P De debò, m'encanta la teva prosa. Ets original i descrius d'una manera que em fas imaginar-ho tot com si ho visqués.
ResponEliminaCarai Ona, moltes gràcies. Espero que no deixis de perdre amics al Facebook exponencialment :)
EliminaHahaha, ho dubto molt! Ets un geni i segur que els hi encantes tant com a mi!
Eliminavaja! l'Ona m'ha portat fins este text i he de dir que no pot descriure millor el sentit del meu darrer post del blog, si bé jo ho he escrit des de la visceralitat absoluta (hahaha)
ResponEliminamolt bon post, et seguiré!
Tu ets molt més directa! Segur que la visceralitat t'ha dut més lluny que a mi l'encaramelament :P
ResponElimina