El darrer cop encara hi havia brasa enmig del bancal. Mescla de fustes: pi, olivera i ametller. Sí que les flames ja eren passat i extingides, però el guant quedava cremant i negre de sutge després de remoure els troncs cadavèrics. El camí gira cap a la vinya i tu, incendi residual, vas començar a esvair-te. Almenys visualment.
Jo acabava de fer 20 anys i només volia ser espelma, no pastís. Per cremar però sense desig, que els desitjos apaguen les flames.
Ara, ja gairebé amb 21, ha plogut i has compartit molts matins amb la boira. Les màquines que tracen camins artificials t’han trepitjat sistemàticament. No t’he trobat, deus ser enterrat. La cendra es deu haver dispersat i filtrat sòl endins. Has desaparegut. Ja no ets tu perquè has perdut la teva essència. Ni recordo la força que tenies en cremar ni el color mimètic i hipnòtic de la teva combustió.
crec qe ho entec
ResponElimina