Primer pensava que Fringe no era una sèrie per a científics. El poder de la ment, la somatització en forma de fenòmens paranormals, l’existència d’un infinit, algun tipus de vida després de la mort, tot plegat una suprema tonteria.
Els dies laborables sempre m’agrada anar amb unes sabates marrons, baixes, comodí. Em fan interessant. De fet, sempre que tinc un momentet m’escapo en un racó i comprovo que segueixin al seu lloc.
Era dimarts i devia tenir son o devia estar pensant en la irreductibilitat gal·la en temps de Juli Cèsar. El fet és que vaig calçar-me les bambes d’esport. A mig camí me’n vaig adonar i em maleí els ossos en holandés, que es més ofensiu.
Va resultar que aquell matí tocava simulacre d’evacuació a tota la universitat; ens havíem de reunir als afores de l’edifici central (10 minuts a pas ràpid). A migdia, durant el dinar, un suc de tomàquet amb mala punteria o extremadament artístic va acabar per tunnejar-me els cordons. Al vespre plovia i a l'arribar a casa els mitjons van anar directament sobre el radiador.
Com que sovint decidim molt abans d’entendre per què ho hem fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada