Moltes felicitats, ja en porto 40. És ben veritat allò quan diuen que a mida que passsen cada cop ve menys de gust celebrar-ho.
No sé ben bé si és el canvi de dècada, si és algun gen madur que li ha costat expressar-se o si el fantasma del conte del Dickens. Només sé que sense que ahir acabés res avui comença tot. Per celebrar-ho aniré al xinès a dinar. Per celebrar-ho i perquè la nevera està terroríficament buida. De postres demanaré un “helado de flesa” de la venjança i en bufaré les partícules de gel cristal·litzat que recobreixen la superfície. No demanaré cap desig, per la por que es compleixi.
Quan intento respondre’m a la pregunta de qui seré a partir d’ara només puc conjecturar. Òrgans del meu cos raonen que el mal no és un bé necessari, que és tard per demanar perdó i és d’hora per començar a funcionar hàrmonicament. Hi ha òrgans que s’hiperexpandeixen quan diferencien el plaer finit de l’infinit, potser podria exercitar una mica els músculs intercostals per facilitar-ho. Òrgans amargs, plens de fel, s’entossudeixen a dir que l’home topa dos cops amb la mateixa pedra quan intenta esquivar una altra pedra amb la que també ha topat. Finalment hi ha òrgans que s’enfaden, m’estiren dels cabells i m’escupen quan els parlo d’un canvi. No és freqüent que en una pel·lícula morin els protagonistes. Només els grans directors poden compensar en guió el que perden en estrella. Algú sap quant costa una castració química?
Estas planejant una revolució d'ambit múltiple? Potser hauries de portar-les totes al dropbox i fer-ne un projecte sòlid jaja Portem uns quants anys planejant canviar, pot ser que la qüestió sigui si l'edat física determina alguna cosa, si per dins no serem sempre profetes d'un canvi radical, homes del temps, com abelles que voleien buscant mel sobre l'eterna perspectiva actual. Saps què podria ser? Podria ser que en una vida no molt llunyana haguessim estat arbres, i el nostre esforç inconscient per adaptar-nos a una vida evidentment més frenética no estiguès ben dissenyat, potser el nostre prejudici cap a els animals, ens fes creure que canvien a base de punts temporals, calendaritzacions i coses així. I realment els arbres i els home sno som tan diferents, i canviem sense saber-ho, només les dones grans un dia ens retroven i ens diuen, "que gran que t'has fet, com passa el temps, vint anys ja? mare de deu, ets tot un home!"
ResponElimina