diumenge, 23 de juliol de 2017

Sóc tan feliç quan plou

Aquest moment de puresa, de repòs diví que ens ha enganxat per sorpresa i ens ha desenganxat el gust agre d'aquesta Barcelona que crema i se'ns va menjant poc a poc. Cada gota de suor fa de mi un home més derrotat. El Setembre ens trobarà al límit de l'abisme i la tardor ens salvarà de nou. El maleït cicle de vida mediterrani. El fènix de l'estiueig. 

Però plou i ens imagino dins d'un cotxe ben avançat el vespre. Han anul·lat d'urgència el concert de Festa Major d'un petit poble de la Catalunya interior. Tres minuts abans buidàvem àvidament les birres d'aquells gots de plàstic festiu. Ara correm i la cervesa planta cara a la pluja en una cursa inofensiva braços avall. Sembla l'art de trobar el camí més llarg per tornar a casa. Casa, a cobert, fora plouen tots els animals de l'auca i baixem les baldes. No veiem ningú ni ningú ens veu, però existim. Com existeixen aquests dos-cents dansaires otomans que ballen ben fort sobre el sostre, les finestres i el capó.

Plou i em veig amb la bici pujada amunt. No hi ha un indret del meu cos que no hagi sucumbit a la humitat. Valdrà la pena arribar a destí. El destí recompensa els que s'esforcen. Els que pleguen d'hora i berenen poc i desafien els núvols més foscos del cel. Fins i tot l'aigua propel·lida pels cotxes que disparen sobre mullat sembla un crit d'ànims encobert. Malauradament, el destí és molt més gran que tot això. Ningú m'espera però avui ja no tinc por. Faré la baixada de tornada sense frenar i sentiré com de freda és la vida. I un cop a la meva habitació, m'estiraré xop i realitzat sobre el llit de molles. Amb el casc posat.

Plou i ens veig als dos dins l'aigua i una munió de cràters minúsculs creant-se i destruint-se sobre la superfície. Com el concert d'una màquina d'escriure. Podria ser a mar obert, amb les illes Medes a prop. Podria ser a una piscina deserta amb tanques de seguretat prou baixes una matinada dolça. Podria ser a un gorg amagat, just sota una cascada eixordadora. Les paraules es perden pel camí. T'he de repetir quatre cops que vigilis, que hi ha un cocodril sota l'aigua; sis cops que t'estimo i nou cops que sóc tan feliç quan plou.


Happy when it rains - The Jesus and Mary Chain

Aquest fil de publicacions ve inspirat per Valenciana, Vol. 1, de Senior i el Cor Brutal. Veniu a volar a Vic, el 16 de Setembre


1 comentari: