Això sortirà bé, Isaac

Hom, quan es disposa a escriure, s’enfronta a l’horror vacui tan bé com sap. Hi ha diverses tàctiques corrent per yahoo answers que permeten als amics de la literatura salvar aquest moment tan incòmode. La més interessant consisteix en començar el text amb una anàfora, figura retòrica en la qual es repeteixen mots o estructures al començament de les diferents frases. És possible que no aporti tot el significat que a mi m’agradaria però permet agafar inspiració i, què coi, és ben cool.

No busca l’èxit però li agrada. No busca guanyar-se el poble però li agrada. No busca seduir les senyores, però li encanta. No busca els diners, però li agraden. I així, successivament, és com definiria l’Isaac Peraire. L’eterna dicotomia entre el camí i el destí no li he vist mai aparèixer com a dubtosa brillantor als ulls. Se’l veu convençut de treballar el camí, d’estimar el camí i, si per fortuna arriba, gaudir del destí. No obstant, el fet de no arribar a bon port no el farà desistir d’una altra expedició.

No hi ha raons concretes que expliquin per quins set sous estimem el que estimem, ho sentim dins i prou. I ell, un dia, va prendre la complicadament senzilla decisió de lluitar-hi: de lluitar pel poble i per la seva gent, per la comarca i els seus paisatges, el país i els seus projectes de futur. Perquè així ho sent. Com la cosa més natural del món, com servir-se un got de vi i aturar-se a parlar amb un veí. O amb un amic. O amb un desconegut. Desconec si fa tot el que vol, però conec positivament que vol tot el que fa.

Aristòtil deia que els humans som animals polítics. Jo afegiria la paraula “potencialment” a aquesta certesa. L’Isaac és radicalment polític; ha agafat aquesta potencialitat i l’ha transformada en mel. Se n’alimenta cada dia, s’empastifa la cara, s’enganxa els dits amb ella i en delecta la sostinguda dolçor. I, incapaç de tancar el pot, durant la nit s’impregna de l’aroma per llevar-se cada matí i tornar al combat.

Massa simple com per dedicar-li un bloc, dirà ell, massa com per no fer-ho, li penso respondre. Malgrat siguis d’Esquerra.