Vida'

Et parle dels beneficis de la connexió permanent, de la universalització de la informació, del contacte llunyà. De la vida paral·lela 2.0, en definitiva. Masses voltes hem sentit dir ja l’atontament crònic que ens produeix o l’artificialitat que atribueix a les relacions humanes. I ara et pregunte si no és millor una relació artificial que una relació inexistent.

En este món d’electricitat, d’idees sintetitzades en 140 caràcters, ens trobem perquè hem passat el filtre. Primer l’avatar que fa de màscara seductora del personatge. Tot seguit la ironia mordaç i rutinària que ens desvia la mirada de la pluja. I, finalment, la ramificació de les vies modernes que converteix tres dimensions independents en un únic cos tridimensional. No t’haguera conegut d’altra forma, n’estic convençut.  Si encara estem ací podem donar per convalidats el xoc d’egos inicial, l’atracció posterior basada en la ràbia i la nit culminant d’embrutar els pantalons amb la vorera metropolitana. Ja que hi som, juguem amb aquesta sort pròpia del nostre temps fins que la ironia i la mordacitat ens aturen les mans definitivament. Aleshores, ens guardarem a la caixa i, fatigats de plaer, veurem que tot torna a ser igual.

Ao igual que nos refuxiamos unha galega e un catalán no castelán centro de Madrid aquela madrugada de xullo, facémolo aínda agora, tres estacións despois, cando os teus amantes mo permiten. Dúas almas menos científicas do que aparentan hospedáronse no mesmo baile, a mesma conversa e no mesmo hostal. Puidemos separarnos para sempre. Puidera ser fácil. Arrepíntome de non telo feito. Non acodiría ao teu corazón con caparazón de percebe das Rías Baixas cando a miña cobardía me arrepiara. Nin me darías pésimos consellos de rapaza curtida en mil batallas etílicas de novela filosófica. Supoño que se volvo na busca da miña dose de cando en vez é pola mesma razón que nos mesturamos esa noite. Porque son interesante, porque son capaz de escribir en galego e, sobretodo, porque recoñeces que te masturbas pensando en min. Sabendo os dous que non te acordas da miña face.