diumenge, 12 de desembre del 2010

Una cançó per la distància

Jo també he estimat
a Senefelderplatz.
La distància
sempre inventa algun enyor.

Somriure conegut
d'algun mirall mig esquerdat,
d'albergs concorreguts.
Problemes per encertar algun missatge.

Ara som tan a prop d'aquí
que els vagons compartits
van més buits de nosaltres
que quan en faltava algun dels dos.

S'acosta el revolt:
- per què lluny desitges més?
Mans d'hivern, redreces el rumb:
- lluny és on et converteixes en algun tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada