Hi ha una història que ve del passat més remot, explicada de generació en generació a les llars de foc, quan l'olivera crepita i el sutge ompla les cares dels infants. Els més vellets, que van memoritzar aquesta història quan encara lluïen dents de llet, són el centre d'atenció per un moment. Una gran excepció en la modernitat. Les flames ondulatòries i les mànigues arremangades donen el toc precís al moment preciós.
Heus aquí que una vegada hi havia un sanguinari assassí a sou. El més fred i malànima de tots els pseudohomes que corren pel món del crim. Organitzava emboscades macabres i esbudellaments gravats en vídeo. La sang l'estimulava i arrencava dels papers, sempre que les trobava, paraules com pietat, perdó o clemència. Després d'una trentena de condemnes per homicidi en grau de temptativa amb els agreujants de nocturnitat i alevosia, el van portar davant del consell de savis que governava aquell país aristocràtic. El més ancià i cultivat de tots va prendre la decisió a trenc d'alba: aquell malparit seria condemnat de per vida a fer treballs comunitaris.
Aquí la història es bifurca, hi ha un punt de discussió que els segles no han unificat en aquest conte. Hi ha una versió que apunta que aquells treballs comunitaris es basaven en fer d'ajudant de S.M. Els Reis d'Orient. Ara bé, sentireu moltes padrines que asseguren que el van enviar a fer de Pinguai al Parc Infantil de Nadal de Granollers. Sigui com sigui, el final de la història sí que coincideix en les dues versions. Aquell desgraciat, que no havia somiat cap nit ni havia somrigut en cap celebració, va entendrir-se de cop quan va topar amb la mirada il·lusionada dels nens al seu pas. Per un moment, fugaç, efímer, un munt de vides infantils depenien de la seva actuació. Com tants altres cops, però aquest diferent. Unes comportes imaginaries se li van obrir de dins del tòrax i un riu de noves emocions es va endur tot l'odi i el rancor que tenia per amics. Un riu que va desembocar als ulls tot passant del blanc-i-negre a tota una paleta de colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada