La sensació que el pas del temps no ha pressionat la història. Al principi no sabia on anàvem; ara, no en tinc ni idea. Realment, no em preocupa el més mínim. Fins i tot sota el glaç o entre la lava tiraríem endavant. La sensació que el destí ha viscut sempre amb escut: ni la teva, ni la meva voluntat han sigut els protagonistes de portar-nos avui en aquest racó. Que ens havíem d'estimar i n'hem aprés, que ens havíem de fer mal i hem plorat, que ens havíem d'allunyar i vam ser meitat, que ens havíem de retrobar i aquí estem.
Jo, seguidor de la ciència, de l'explicació racional, de la veritat absoluta he perdut els papers i m'han fallat les fórmules des de que et conec. Tu, dissenyadora de fantasia, dibuixant de llibertat, virtuosa del plaer has acabat sent-te advocada, fiscal i jutge. Hem viscut contaminant-nos, ens hem contaminat amb innocència, som innocents de les ferides. Si d'alguna cosa som culpables és d'haver aprés a ballar plegats sobre d'elles.
Ai Audald, t'ho he dit mil cops però estic molt contenta de que ens coneguessim fa quatre anys ( si , amb toota la història per el mig ).
ResponEliminaEts una peça clau :)