El vaivé del mar o dels records

La silenciositat amb la que el Sol t'arrenca a bullir topa amb algun crit sense gaire pressa engolit pels pòlips moribunds de la riba. Amb tres minuts i mig en tens prou per acompassar el teu cor al ritme variable de les ones que ara hi són i ara ja no. El canvi de cadència regulat pel vent trastoca tots els mecanismes lògics d'un cos independent. I viatges en el temps amb un guió millor, fins i tot, que el d'alguna sèrie d'èxit que arriba al final. Passen els fulls del calendari endavant i endarrera epilèpticament. Surt música i passat i records d'alguns auriculars sorrosos i salats. Les cançons de Jason Mraz amb veu femenina, dolça i etílica; Summercat amb cervesa als cabells; la nova Oreja de Van Gogh celebrant la tendresa lèsbica; el maestro Sabina tot prolongant el seu hivern; Hey there Delilah i les tardes que moren a les platges...