Canvi de paradigma

Les ganes ho són tot. Tenir-ne ganes significa el màxim grau d'autosinceritat, aquí és on l'engany fa mal de debó. Les ganes són el motor dels actes, la brúixola que t'arrossega, les respostes a la majoria de dilemes. Proveu-ho, feu-vos tres preguntes que comencin amb la partícula interrogativa "Per què..." i responeu amb les ganes i els seus relacionats. Ja em direu.

Però les ganes també ho compliquen tot, que també és maco. D'elles en deriven les prioritzacions, les repressions necessàries, les insatisfaccions cròniques. Les ganes ens posen en compromisos; és aleshores quan activem la raó. La raó és el pare i la mare (o els dos pares/dues mares) de les ganes: l'encarregada de decidir quan poden sortir de festa i quan s'han de quedar a casa estudiant.


Les ganes, podríem considerar, és la barqueta que ens porta a Ítaca.

I ara tinc ganes d'obrir aquest bloc. Au!