Sóc un mitoman sense fronteres ni remei. Vaig veure aquest llibre i vaig pensar com en David a la Barceloneta: "This book will be mine".
En definitiva, un fiasco interessant. L'autor, Frédéric Beigbeder, proposa un llibre de facció però acaba compartint amb el lector les seves palles mentals i un amor platònic cap a Oona O'neill.
Quan, amargament, em vaig queixar a Twitter em van respondre "oh, noi, ja ho avisa des de la primera pàgina". I no els falta pas raó.
En qualsevol cas, tota literatura comporta aprenentatge (gran context històric en aquest cas), ofereix referències creuades (i en aquest sentit el llibre n'és un pou) i deixa detallets que caldria subratllar-los fins foradar el paper.
[Jerry Salinger & Oona O'neill]
- Vas passar els millor anys de la teva vida amb un vell xaruc en cadira de rodes [Charles Chaplin]. En canvi ell no, ell va viure amb una jove bellesa! Ell no es va sacrificar per tu
- Però jo tampoc! M'en vaig enamorar. Els homes són mil vegades millors als cinquanta anys que als vint. No em vaig sacrificar, ho saps prou bé pequè ho vas escriure als teus relats; no hi ha res més interessant en aquest món que ocupar-se d'un altre. Era generosa per pur egoisme. I, a més, tenir fills està molt bé quan ets depressiva... Va evitar que em suïcidés, com els meus germans.
També vaig observar de seguida les seves dents canines punxegudes com els ullals d'un gat i dos clotets com cometes al voltant de la seva boca, de manera qeu cada una de les seves frases es convertia en una citació.
Oona i Salinger
Frédéric Beigbeder
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada